Aquest cap de setmana he hagut d’escoltar, novament, que els economistes som aquells professionals que donem la nostra opinió quan els fets han succeït.
És aquesta una constatació que es repeteix amb freqüència i que no acostuma a escoltar-se quan es parla d’altres professions.
La veritat és que per la nostra condició d’especialistes en idees generals estem participant en la gestió d’un conjunt ampli de temes molt diversos, en els quals compta la nostra opinió ni que sigui pel fet que l’economia ho abasta tot.
A més, en aquesta oportunitat -i pel que fa a la desacceleració, la crisi, o diem-li com vulguem- aquesta circumstància era coneguda i manifestada per un ampli ventall de persones, ja que els fets amb els quals convivíem permetien, d’una manera molt clara, emetre una opinió sobre el que més aviat o més tard succeiria.
Ara ens trobem amb el fet, amb unes circumstàncies que ens marquen les decisions a prendre i amb una manca de capacitat de reacció perque l’espai que hem de tractar és d’una dimensió tal que les propostes de solució requereixen l’acord d’uns quants, cada vegada més.
Acabem de veure el resultat de la darrera cimera de la FAO a Roma, referida a la manca de primeres matèries pera abastir al món, l’augment espectacular dels seus preus 0i les dificultats del seu subministrament per a molts països en vies de desenvolupament .Un fracàs en tota regla. I en les reunions han participat economistes i totes les altres professions que vulgueu incloure.
Com diu un professor d’economia, Roberto Velasco amb un llibre que té el mateix títol d’aquest escrit, i que l’he citat en d’altres oportunitats:
“En todos estos campos , los economistas no hacen ni mucho ni poco: hacen sencillamente lo que pueden , en el viejo empeño de entender lo que pasa.
En todo caso la Economía ha sido una disciplina apasionante en el último siglo, ha convertido a los economistas en actores imprescindibles del gran juego social y, lo que es mas importante, tienen un gran porvenir.”
Que així sigui.
És aquesta una constatació que es repeteix amb freqüència i que no acostuma a escoltar-se quan es parla d’altres professions.
La veritat és que per la nostra condició d’especialistes en idees generals estem participant en la gestió d’un conjunt ampli de temes molt diversos, en els quals compta la nostra opinió ni que sigui pel fet que l’economia ho abasta tot.
A més, en aquesta oportunitat -i pel que fa a la desacceleració, la crisi, o diem-li com vulguem- aquesta circumstància era coneguda i manifestada per un ampli ventall de persones, ja que els fets amb els quals convivíem permetien, d’una manera molt clara, emetre una opinió sobre el que més aviat o més tard succeiria.
Ara ens trobem amb el fet, amb unes circumstàncies que ens marquen les decisions a prendre i amb una manca de capacitat de reacció perque l’espai que hem de tractar és d’una dimensió tal que les propostes de solució requereixen l’acord d’uns quants, cada vegada més.
Acabem de veure el resultat de la darrera cimera de la FAO a Roma, referida a la manca de primeres matèries pera abastir al món, l’augment espectacular dels seus preus 0i les dificultats del seu subministrament per a molts països en vies de desenvolupament .Un fracàs en tota regla. I en les reunions han participat economistes i totes les altres professions que vulgueu incloure.
Com diu un professor d’economia, Roberto Velasco amb un llibre que té el mateix títol d’aquest escrit, i que l’he citat en d’altres oportunitats:
“En todos estos campos , los economistas no hacen ni mucho ni poco: hacen sencillamente lo que pueden , en el viejo empeño de entender lo que pasa.
En todo caso la Economía ha sido una disciplina apasionante en el último siglo, ha convertido a los economistas en actores imprescindibles del gran juego social y, lo que es mas importante, tienen un gran porvenir.”
Que així sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada