La recerca a Catalunya: El present (4/10)

Els primers anys del segle XXI han estat el punt de partida d’una nova etapa en la gestió dels centres de recerca amb vocació d’excel·lència i de posicionament en el seu mercat potencial, marcat per la capacitat científica per donar resposta als reptes plantejats.

L’impuls a Catalunya ve donat per la voluntat del Govern de la Generalitat de Catalunya, concretament del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació que al juny de 2003 presentava en el marc del III Pla de Recerca de Catalunya 2001-2004 el conjunt d’inversions previstes i desenvolupades, per escurçar amb rapidesa la distància que ens separava de les àrees capdavanteres d’Europa.

És així que al voltant d’un centre, independentment de la seva especialitat, existia una justificació de ser, uns objectius fixats en el seu document de constitució i un entorn que cal gestionar i del qual cal treure el màxim profit, donant la màxima resposta possible.

Entenem que formen part d’aquest entorn:

- Les Administracions Públiques, que han apostat decididament per aquesta línia i a les que cal demanar el màxim suport als centres creats.

- Les empreses privades relacionades amb la seva activitat que, sens dubte, necessiten respostes dels centres de recerca i universitats per mantenir la seva competitivitat.



- Els Centres de Recerca existents amb característiques homogènies arreu del món, per establir línies de col·laboració.


Amb aquest plantejament cal elaborar, en cada cas i previ a la creació de cada centre, un pla estratègic, a mig termini, per avaluar les necessitats i els recursos necessaris per realitzar l’activitat.

D’aquesta manera i amb un model de gestió àgil i uns mecanismes de control realment curosos l’activitat de l’empresa té possibilitats d’èxit.

Allò realment important no és, només, la dimensió del centre, sinó la seva massa crítica d’investigadors en funció de la seva capacitat de fer recerca i de relacionar-se amb altres persones, institucions o empreses. El que avui és pretén definir com a “triple hèlix”.
En resum: vocació, treball i capacitat d’autocrítica són tres eixos a tenir sempre presents, en qualsevol projecte que es pretengui dur a terme.